Ara que és el temps de les flors i el mes de la rosa, parlarem de la presència dels rosers a la vinya.

A primera impressió, veure rosers plantats en el perímetre d’una vinya o bé al principi d’una rengla podríem dir que és un element estètic o per seguir una certa tradició, però realment el roser a la vinya té un altre sentit.

La vinya és molt sensible a l’atac d’un fong anomenat Oidium Tuckeri, que provoca una malaltia molt nociva i difícil d’erradicar, l’oïdi. Aquest fong pot infectar certes flors delicades com son les roses. L’alarma d’aquesta infecció arriba en el moment en què apareixen taques a les fulles del roser. Aquestes, seran visibles abans a la fulla del roser que al pàmpol del cep, per tant seran premonitòries al que acabarà passant a la vinya. Així doncs, el roser servirà com a avís per detectar la malaltia i poder fer el tractament a la vinya abans que sigui massa tard.

Les condicions ideals perquè l’oïdi es desenvolupi a la vinya són temperatures de 5 a 35ºC i una humitat relativament alta. La varietat carinyena i les vinyes amb excés de vegetació són especialment sensibles. L’oïdi és una espècie de polsim grisós que a part d’aparèixer a les fulles, també pot desenvolupar-se als pàmpols o als brots joves, per exemple. El veritable problema és als grans de raïm, els quals s’esquerden per la zona afectada durant la fase del verol i en conseqüència, altres malalties, com la podridura, tenen via lliure per afectar el raïm.

El costum de plantar rosers a les vinyes es remunta al 1851 quan el fong entra a Europa per Anglaterra. Aquest, entra amb tanta força que en menys de dos anys mata la major part dels ceps de les regions vinícoles. En aquell moment, les vinyes estaven situades als voltants dels monestirs i el vi que es produïa era per a la consagració durant les misses.

A la regió vinícola de la Borgonya, els monjos del Císter analitzaven les característiques geològiques del sòl per plantar els ceps amb criteris científics, escollint les parcel·les més idònies. Experimentaven amb la poda, seleccionaven les millors plantes i plantaven rosers al perímetre de la vinya.

Quan l’oïdi arriba a les vinyes de la Borgonya, els rosers van ser els primers de patir la malaltia i els monjos, al percebre la circumstància, van aplicar un tractament als rosers i després als ceps, el qual consistia en escampar amb sofre les plantes per poder salvar les vinyes abans que s’infectessin amb el fong. Des de llavors, els rosers han servit de senyal d’alarma per a detectar malalties i fer el tractament pertinent abans que sigui massa tard.

Foto: Maria Rosa Farré