En Molí d’en Coloma (Subirats) entre els segles XVI i XVIII és conegut com a Mas Canals i correspon al mas i molí de Turz de l’any 1109, establert pel capellà de Sant Pere de Subirats a Pere Armengol i a Carbonell, establiment que reconegué Arnau Carbonell al 1187 com a descendent dels anteriors. Avui només queden piles de masses de pedra d’aquest molí.

A partir del segle XVII es comença a identificar a la família de Joan Baptista Ballester amb el sobrenom de Coloma com a propietària de la masia. Aquesta família és de Vilanova i el sobrenom Coloma es deu al nom de l’esposa.

La següent referència és del segle XIX , moment en què Tomàs de Ballester, durant la segona meitat del segle XIX va fer construir una capella al costat del Molí on situa les inicials de T de B en el forjat de la reixa de la finestra circular de l’entrada principal.

A l’any 1926, la filla primogènita de Tomàs, Maria Pilar Ballester hereta la finca i la casa. En aquest moment, la casa perdrà el nom perquè aquesta, es casa amb el comte de Valicourt, diplomàtic d’origen francès.

En el moment que Molí Coloma va deixar de ser una fàbrica de paper, va passar a ser una casa de pagès del Penedès on es conreaven les terres i es cultivava la vinya. Aquesta família ja va elaborar cava amb la marca Comte de Valicourt. A la llarga, la marca es va vendre a un celler de Sant Sadurní i avui en dia encara es comercialitza.

A la part superior del Molí, hi havia el celler on es rebia el raïm per a fer el vi. A l’entrada de la casa hi havia el rebost on es guardaven les patates i tots els queviures per menjar.

Maria Pilar i el comte de Valicourt van tenir quatre fills que van estudiar i, posteriorment, van anar marxant a exercici de les seves carreres. L’any 1944 Maria Pilar Ballester va morir i va ser enterrada al cementiri de Torreramona. El comte de Valicourt va morir a Madrid i alguns dels seus descendents encara hi resideixen.

Després del traspàs de Maria Pilar, al 1951, els fills van vendre la propietat a Rafael Gimenez Frontin, el qual conserva la finca fins que al 1961 la ven a Francisco Pérez Díaz. Al 1966 Fidel Osete Sans compra la finca.

Aquest últim, la conserva 17 anys i hi realitza diverses activitats. Entre elles, l’elaboració del cava Coloma juntament amb Federico Gallo i Nestor Luján del qual encara se’n conserven algunes ampolles.

L’any 1983 després d’uns quants negocis sense èxit, el molí torna a estar a la venda i l’adquireix Carles Sumarroca Coixet. A partir d’aquí comença la història de Bodegues Sumarroca.